Els governs i la Comunitat Europea han invertit quantitats al·lucinants per al rescat bancari i, malgrat això, l’única mesura real que es va prendre per reduir la probabilitat que es tornessin a produir crisis bancàries va ser la progressiva concentració de poder financer en molt poques mans, que va permetre invertir enormes sumes per part dels banquers en inversions sense qualitat social i, sovint, inútils per a les zones on es recullen estalvis.
El paper de les antigues i, desgraciadament, desaparegudes, caixes d’estalvis i caixes rurals.
En defensa de la responsabilitat social i mediambiental com a criteri principal per gestionar l’estalvi individual i col·lectiu i per a un ús conscient dels nostres diners, podem i hem de començar a decidir l’ús que se’n fa.
En alguns països europeus, més innovadors socialment, hi ha iniciatives de finança alternativa i sostenible que funcionen molt bé: en què les comunitats locals adopten les característiques de les “Comunitats Financeres” i els membres destinen part dels seus estalvis al desenvolupament de negocis que subministren béns i serveis a la mateixa comunitat.
Aquests esforços conjunts ajuden a llançar i fer créixer una àmplia gamma de pròsperes empreses a la comunitat.
No en tots els casos les persones que inverteixen en empreses comunitàries també seran les persones que accedeixen als béns o serveis que proporciona l’empresa. En canvi podran rebre un retorn financer i, en qualsevol cas, es podran beneficiar de la millora de la situació econòmica global de la seva comunitat.
Al Pla de desenvolupament de la CCSF es preveu que mitjançant la participació com a soci de la cooperativa, es pugui accedir a formes de recollida de recursos financers destinats a les empreses membres que presentin projectes per a la comunitat a la qual estan vinculats.
De moment utilitzarem l’eina dels “Títols Participatius”. En un futur pròxim, també tenim previst fer servir l’ajut de les plataformes digitals especialment organitzades.